Segons aquesta notícia presentada pel Diari de l’educació i, redactada per Victoria Oliveres (2018), “el rendiment acadèmic dels infants millora quan les famílies s’impliquen en l’educació a casa”. Sens dubte, aquesta frase pot resultar lògica a primera vista, però des de LOAPSI considerem que aquestes notícies sorgeixen degut a que actualment, ja sigui per motius diversos com la dificultat per compaginar família i horari laboral, existeix una mancança pel que fa al temps que dediquen els pares i mares als seus fills i filles en el tema dels deures. Evidentment que no es tracta d’una crítica als pares i mares, possiblement tingui una transcendència molt més gran que resideixi en un model social implantat des de fa temps, però creiem fermament que cal reflexionar una estona sobre la notícia degut a les implicacions que pot tenir en un futur pels nens i nenes.
A paraules d’aquesta autora, l’èxit pel que fa als resultats acadèmics dels infants i adolescents resideix no tant en que s’ajudi a fer els deures, el qual pot resultar fins i tot advers per al seu bon desenvolupament cognitiu i a nivell d’autonomia si es dona de manera desmesurada, sinó en l’acompanyament que es fa per part dels pares i mares sobre el tema. Podria ser llavors que la millora del rendiment acadèmic dels nens i nenes està més associada a un component emocional produït per la presencia dels pares i mares en el moment de fer els deures? Amb això no vol dir que aquests hagin d’estar constantment al seu costat quan els facin, sinó que va més enllà d’un acompanyament físic. Els infants i adolescents han de saber que els seus pares i mares es preocupen per ells/es, que tenen nocions sobre quins continguts estan estudiant i que poden comptar amb ells/es en aquells moments en els que se senten amb més angoixa per la quantitat de feina que han de fer o bé perquè no saben com realitzar la tasca que se’ls demana.
Nosaltres creiem fermament en el transfons d’aquesta notícia i vosaltres, què en creieu?
